Això ja passa de taca d'oli

Televisió de Catalunya no ha retransmès l'himne dels Segadors a la final de la Carnegie Challenge Cup, on hi participaven els Catalans Dragons, de Perpinyà.

http://www.directe.cat/puntdemira/la-nostra-evita-retransmetre-els-segadors-2547¨

Si això és conseqüència d'una decisió política, els responsables d'aquesta decisió haurien de comparèixer i explicar-se.

Si això és conseqüència d'un error tècnic, els responsables d'aquest error haurien de dimitir.

Si l'himne dels Segadors, l'himne nacional de Catalunya, no pot sonar a Televisió de Catalunya, què ens queda?

Al final hauré de donar la raó a aquells que diuen que el sobiranisme és prioritari al debat dreta-esquerra, sobretot si el resultat d'aquell debat són decisions com aquesta.

En memòria de Lluís Maria Xirinacs

"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!



ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"

Ascensió al Puig Oriol

Aquest dijous ens hem estrenat en la nostra nova afició, la de fer rutes a peu pel país, amb l'ajuda del GPS.

Hem començat pujant al Puig Oriol, al terme municipal de Sant Martí de Centelles (Sant Martí de Dalt, a la carretera de Sant Feliu de Codines). És una ascensió fàcil, tot i que hi ha alguns trams al recorregut que no es troben en gaire bones condicions, i cal anar amb compte. En els llocs més perillosos hi ha baranes.

La part més maca del recorregut és la del Castell de Sant Martí de Centelles, perquè té unes grans vistes de la Plana.

Una part del recorregut passa pel camí particular de La Rovira de Cerdans, molt a prop de la casa pairal, cal fer-ho amb respecte.

Un cop dalt del Puig Oriol hi trobarem una marca geodèsica, però no tindrem bones vistes dels entorns, ja que hi ha una espessa roureda que ho impedeix.

Si ens voleu seguir, trobareu tota la informació de la ruta a WikiLoc.