Recurs d'inconstitucionalitat contra la llei del CAC

El govern central porta al constitucional la llei reguladora del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, i el constitucional suspèn d'ofici, sense que el govern central ho hagi sol·licitat específicament, la seva vigència.

Notícia a racocatala.cat

Els arguments en contra de la llei que utilitza el govern central són la presència del català i l'occità en el sector audiovisual, la capacitat sancionadora del CAC i la concessió de llicències per part d'aquest ens.

El govern central que ha presentat recurs és el govern ZP, amb Montilla de ministre.

A veure, que m'ho expliquin. Ja sé que la llei és anterior a l'estatut, però si el govern català no pot exigir presència de la llengua catalana als mitjans de comunicació catalans jo ja no sé què ens queda. Si resulta que la promoció de la llengua catalana als mitjans audiovisuals també és competència de l'estat central, que em diguin perquè fan tan poca programació en català a televisió espanyola.

I el PSC, que va fer i aprovar aquesta llei al Parlament de Catalunya, com pot permetre que el PSOE li faci això? Montilla és del PSC o del PSOE? El PSC existeix realment? O només és una mena d'adaptació a un mercat diferent d'una mateixa marca, com els cotxes Opel, que al regne unit es diuen Vauxhall, però són la mateixa màquina?

Aquest doble joc no es pot tolerar. El PSC ha de prendre una decisió, o és aquí o és allà. Em sembla, però, que aquesta decisió ja està presa fa mesos, i deu ser per això que en Maragall se'n va a casa.

Si senyor, Montilla, tu mateix ho dius: Fets, no paraules.

Anem ben servits, tots plegats.

De peatges i teletacs

Al matí, a la tertúlia de Catalunya Ràdio, he sentit com tots els tertulians (o la majoria) es mostraven contraris a utilitzar diners públics per abaratir o eliminar els peatges indiscriminadament.

Deien que aquell que passés pels peatges per anar a treballar i no tingués alternativa sí que els hauria de tenir més barats o de franc, però aquell que els utilitza per anar a esquiar el cap de setmana els hauria de pagar.
L'argument era que hi havia molta despesa social a fer molt més important abans que eliminar peatges. I no deixen de tenir part de raó. Segurament hi ha molta despesa més urgent i prioritària que els peatges, però els fons dedicats al rescat de peatges són una petita part del total de la despesa pública, tampoc cal posar-se així.

El que està clar és que ha estat una maniobra electoralista del PSC-PSOE, per dissimular la discussió sobre si la inversió de l'estat a Catalunya és la que ha de ser o no, i de pas donar una empenta a la candidatura de Montilla, que les enquestes no deixen gaire bé, però que s'ha desmuntat en menys de 24 hores.

A la tarda, el programa d'en Toni Clapés ha tocat el tema, i tots plegats han acabat força emprenyats.

L'article que hi dedica la vanguardia d'avui també és molt aclaridor. Ni es rescaten peatges ni s'abarateixen gaire, i només pels usuaris habituals que hi passin més de 8 cops al mes. A més, per aprofitar-se dels descomptes és obligatori instal·lar-se el ViaT, un petit aparell que subministren les entitats bancàries, i que costa entre 15 i 20 € anuals, i té una quota d'alta d'entre 30 i 50 €. .

Per acabar-ho d'adobar, al vespre, sento Felip Puig a Catalunya Ràdio dient que aquests diners per al rescat de peatges són un miratge, perquè són els mateixos que hi havia al pressupost de l'any passat, el que passa és que no es van gastar, i els han traspassat a aquest any.

Què voleu que us digui! Aquest cabreig permanent que tinc des de mitjans de gener no passa, i coses com aquestes no hi ajuden gens.